Skip to main content

Rosa Parks

By 4 de febrer, 2022de novembre 13th, 2022Grafologia, Historia, Mujeres

Rosa Parks con texto

Rosa Parks

Aquesta mestra d’escola va néixer tal dia com avui, el 4 de febrer del 1913.

La Rosa va viure en una època i un lloc on la segregació racial estava a l’ordre del dia. Va lluitar contra això des del Moviment de Drets Civils, va treballar per a l’ Asociación Nacional para el Progreso de las Personas de Color i toabans de l’1 de desembre de 1955, en que vàren passar els fets pels que es va fer mundialment famosa: va decidí no cedir el seient de l’autobús que ocupava i que estava reservat per a persones de raça blanca.

 

Aquesta frase resumeix el seu esperit de lluita, però podem conèixer millor a la Rosa Parks a través de l’anàlisi de la seva escriptura i signatura:

  • CARÀCTER OBSESSIU: Rosa escrivia de manera hiperligada, tant en la signatura com en la majoria de les paraules. És  a dir, que un cop recolzava  el llapis en el paper, no l’aixecava fins a finalitzar la paraula que estava escribint en un sol traç. Els punts de les “i”, les barres de les “t” i els accents s’afegeixen un cop s’ha escrit tota la paraula. Es vincula amb les persones que tenen fixació amb els seus projectes i a les que els hi resulta difícil desconnectar dels seus plans.

 

  • FERMESA: La Rosa tenia una lletra de l’anomenat tipus angulós. Implica que els girs que es realitzen per a dibuixar les lletres són en angle, no en forma curva. Aquest tipus d’escriptura és propi de les persones que tenen seguretat en si mateixes i que actuan amb fermesa i decisió.
  • HABILITAT SOCIAL: Existeixen gran quantitat de finals de paraules en el seu escrit anomenats “en cullera“. Aquest gest gràfic apareix en les persones que no tenen objeccions en utilitzar en benefici propi les habilitats o gestions del seu entorn, afegint aquestes aportacions al seu propi plantejament.
  • PRACTICITAT: En l’escriptura simplificada de Rosa Parks, que no afegia ornaments innecessaris a les lletres sinó que centrava la forma de las lletres en dibuixar-les de manera concreta per a ser identificades, reconeixem un gran sentit pràctic allunyat d’ideals no realistes.

 

 

Leave a Reply