Des de d’un punt de vista professional, m’interessa constatar com la grafologia pot aplicar-se a múltiples sectors.
La publicitat en suport paper està donant un tomb i deixant de banda les tipografies que podem anomenar “d’ordinador”, per tornar a tipus que recorden a escriptures manuscrites, si no són ja directament personalitzades (si consulteu el meu compte d’Instragram @Mundografologia podeu trobar un post sobre aquest tema).
37è Saló del Còmic de Barcelona
Fa poquet s’ha celebrat a Barcelona el 37è Saló del Còmic. És impressionant l’afluència de persones interessades en aquest tema, que augmenta any rere any en número i també en experts i aportacions.
Jo sóc una aficionada no gaire bona, la veritat. M’ho he mirat casi sempre des de la distància. Recordo de nena guardar com un tresor un còmic en el que el protagonista era una mena d’heroi súper fort, amb punys com d’acer, que s’envoltava d’uns companys que tenien diferents habilitats. L’home era molt reservat, gairebé mai es permetia mostrar les seves emocions ni somreia.
M’encantava aquell còmic, però la meva mare va tenir a bé donar-li a un veí que estava malalt i s’avorria. Mai un acte de generositat m’ha costat tant, i a hores d’ara ja ni recordo qui era el protagonista.
I ja d’adolescent em vaig enganxar als còmics de Conan. Deu ser que la guerrera que porto dins buscava sortir d’alguna manera, perquè honestament vaig ser una nena molt tranquil·leta i reservada, així que el fet de triar aquest heroi tant bèstia no deixa de ser sorprenent fins i tot per a mi.
El fet és que vaig col·leccionar un munt d’aquells còmics durant anys i ja llavors em vaig fixar en que les tipografies canviaven en funció dels il·lustradors. És a dir, que cada un d’ells contribuïa no només en la seva manera de dibuixar a Conan, si no que també en la seva escriptura es reflectia la seva aportació personal.
Mandela i el general
Així doncs, al llegir que es celebrava el Festival del Còmic em vaig preguntar què devia estar passant en aquest sector en relació a les tipografies. I de manera inevitable, vaig associar aquesta idea amb la notícia d’un nou còmic que m’havia cridat l’atenció, Mandela i el general.
Aquest còmic està fet a quatre mans entre el periodista i escriptor John Carlin (vaig devorar el seu llibre Invictus sobre Mandela fa uns anys) i l’il·lustrador Oriol Malet. La figura de Mandela sempre m’ha semblat interessant, però interpretar la seva història en forma de còmic em sembla com a mínim innovador.
Vaig pensar que no perdia res per preguntar i així vaig descobrir en l’Oriol Malet a una persona atenta que va contestar un mail d’una desconeguda molt ràpidament, i expressant la seva opinió de manera oberta. Gràcies Oriol, més com tu si us plau!.
Oriol Malet
Oriol Malet: si puc utilitzo la meva escriptura a les il·lustracions
En l’opinió d’un il·lustrador professional reconegut com és l’Oriol (molt recomanable una visita al seu web www.malet.co), és molt millor utilitzar la pròpia escriptura de l’artista per a les il·lustracions, ja que aporta “un registre càlid i personal”. I oh sorpresa!! em comenta també que per a ell la tipografia resulta un aspecte molt important de la seva feina.
Amics de la grafologia, no estem sols. Si una persona amb el bagatge professional de l’Oriol Malet defensa la idea de l’escriptura manuscrita no tot està perdut i existeix un futur per als que seguim creient en el poder d’un paper i un boli. Sense ell saber-ho, l’Oriol m’ha confirmat amb la seva resposta la meva confiança en que la impremta i l’escriptura manuscrita no tenen per què estar renyides.
Existeix un espai per a tots, i està bé poder diferenciar en quins moments podem utilitzar un ordinador o una llibreta. Els objectius seran diferents i no només el resultat també, sinó que podem aprendre a gaudir dels moments en que deixem que la tinta tatuï el paper.
