El diari La Vanguardia ha publicat un parell d’articles signats per Xavi Ayén comentant el que crec que és la notícia literària del Sant Jordi 2021: els escriptors ja poden signar els seus llibres a distància. https://www.lavanguardia.com/cultura/20210420/6983907/robot-escritora.html
Un robot, a través d’una connexió amb una tauleta en la qual escriptors de renom com Isabel Allende segellen la seva signatura, la reprodueix en directe a les pàgines dels llibres d’una sèrie d’afortunats lectors triats per sorteig.
Més enllà que la notícia sigui extraordinària a nivell tecnològic i que qualsevol avenç en aquest sentit sigui positiu, no puc deixar de preguntar-me com afectarà la grafologia perquè, aquests autògrafs en quina categoria els hauríem de classificar?
D’una banda, són clarament originals, ja que el braç del robot ha reproduït amb precisió el moviment del traç dels escriptors. Per tant, aspectes gràfics com per exemple la forma, el ritme i l’ordre són tan genuïns com si la mateixa persona estigués escrivint en carn i ossos.
Ara bé, i aquí és on considero que es troba el nucli del tema, al mateix temps perdem de vista la pressió, que tanta informació grafològica ens dóna. I tinc els meus dubtes sobre la qualitat del traç, ja que no sé quin tipus de bolígraf ha utilitzat el robot per signar.
Que no es pot anar en contra de l’avenç de la tecnologia és per a mi un fet. Com també tinc cada vegada més clar que la grafologia és una feina artesanal, en la qual és necessària la presència d’humans tant per la part que correspon a la persona que escriu, com per la part en la qual participo directament com a grafòloga.
