Com a grafòloga involucrada en la meva feina, és important per a mi la recerca continuada de millora en tots els aspectes de la meva activitat.
Un dels meus aprenentatges en constant evolució es centra en l’objectivitat. És important per a mi per dos motius:
- Sóc una persona i no canviaré aquest fet, la qual cosa implica que la meva manera de ser es projectarà en la meva activitat professional.
- Com més objectiva sigui en la realització d’un estudi grafològic, més garanties tinc de fer la meva feina en les millors condicions.
Durant els meus primers anys com a grafòloga, tenia una mena de lluita interna cada cop que començava un estudi. Em resistia amb molta energia a tenir una primera impresisó d’un manuscrit, entossudida en demostrar-me que podia allunyar de mi qualsevol mena d’impacte de tipus personal.
Però la realitat és que, amb el temps, vaig entendre i acceptar que la meva condició humana m’acompanyaria sempre, així que la gran pregunta és:
Com aconseguir la tant desitjada objectivitat?
A data d’avui, la meva evolució en aquest tema m’ha portat fins a les següents conclusions:
- Millor me n’olvido de lluitar contra impossibles.
- Els valors absoluts no existeixen quan parlem de persones.
- Tenir presents els meus punts dèbils m’ajuda a convertir-los en punts forts.
El meu nivell d’objectivitat actual passa per acceptar que la primera visió que tinc d’un manuscrit implica una reacció directa en les meves emocions, que em posiciona d’una manera personal. Això és així i no ho canviaré.
Per tant, en lloc d’esforzar-me en que la primera impressió desaparegui, em centro en deixar que arribi i la observo. I un cop tinc clara la sensació que em produeix un manuscrit, deixo de banda aquesta percepció i llavors sí, puc estudiar de manera estructurada i analítica totes les característiques gràficas d’aquest escrit, per tal d’arribar a conclusions objectives.
La recerca de l’objectivitat m’ha portat a conèixer-me millor i confio que també, a ser millor grafòloga.
